No facis gaire cas del meu blindatge, sols ho faig per fer-me el fort.
No em facis gaire cas si ni et miro als ulls mentre canto mil cançons.
He passat tants dies avorrint tot sol els records de març i abril,
que ara el maig em sembla el més trist de tots els brots florits.
No facis gaire cas de les paraules que et vaig dir a mig carrer.
Pren només el sentit d’allò que és important: no renuncio a veure’t més
Però encara no he decidit que acabar fent:
si fer-me més pesat o que pesi el temps.
Crec que jugaré fort: vull provar d’anar més enllà que el darrer cop
I a contracor
em miro el món assegut al sol,
la guitarra als dits i un vers al cor
La primavera va néixer amb tu i ara l’has mort*
I al terrat estant contemplo els oms,
les roselles i els camps de verd i roig:
quan la sega vingui s’haurà fos l’amor