Don sa meva mà i no se cansa
i no se cansa mai
El temps mos avalua i mos amaga
seguint niguls de tall
Com ho ha canviat tot
Jo que me dedic als arbres malalts
conec els noms de flor
Per la sala se mou la sortida
els quatre-cent un ponts
que esborren els noms de flor
esborren els noms de flor
Som al març. Era el març.
Els tres anys que van acudir a mi
Poc pensats… o molt pensats, què sé jo
ja veus, la tardor que ens va enganar així
Els anells de trànsit volten igual
la finca o el meu pis
Parles als oients involucrada
i no hi ha res per mi
Sent que ja no me vigiles
Com ho has canviat tot
Com ho has canviat tot…
