Hi ha una sala a la vila plena de retrats,
de gent que ja no hi és, fa anys que han traspassat.
Alguns van ser brillants, d’altres uns desgraciats;
això no treu que segueixin allà penjats.

Per bé –o bé per mal– van ser protagonistes
d’un passat oblidat que només una paret ha conservat.

Noms en un gran llistat perdut, descatalogat.
Noms buits d’identitat, fa temps que han caducat.
Noms com el teu o el meu, amb certa fama breu…

…i no saps el poc que m’importen.

Hi ha un cementiri a fora el poble, abandonat,
els noms no s’hi llegeixen, s’han quasi esborrat.
Els morts hi resten sols, cap flor al seu costat,
potser van ser parents però tots ho hem oblidat.

També ens oblidaran, dissoldran la nostra història
en una història de tots on només recordarem els nomes més forts.

Noms que t’han trepitjat buscant celebritat,
noms en un gran llistat de gent que ha destacat.
Noms com el teu o el meu però amb fama de semidéus…

…i no saps el poc que m’importen.

Noms, noms, noms…

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /