Quatre estacions passen per un jardí,
uns mesos tot hi florirà,
fred i sequera el faran marcir
i llavors tornarà a brotar.

Hi ha infinits jardins molt diferents:
espines, heures, flors de neu.
Com els amors passen per molts moments,
no t’oblidis del de dins teu.

Un poc de sol i boniques cançons
faran que esclati en un instant
amb l’amor no calen les estacions
fins les roses hi floriran.

Quan l’amor quep en una sola flor,
infinita i bella obra d’art,
enllà perdura, i és de debò,
perenne com rosa d’espart.

 

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /