Ja arriben les barques velles,
ja venen les teranyineres,
ja ve la meva estimada
“Rosa del port”.
Avui és la festa del Carme
la Verge més marinera.
Li portarem a la barca
roses d’amor.
I si no vols venir amb mi,
empordanesa del cor,
pensa que lluny de la cala
el món s’acaba per tu i jo.
La “Rosa del Port” quan surt a la mar
les blanques gavines la van voltejant.
Els braços alçats, – Adéu, cridem tots,
i jo que t’envio els petons de dos en dos.
Quan vinguin les orenetes,
quan torni la primavera,
veurem damunt de la prada
les flors de maig.
I tu tan engrescadora,
Cantarina i riallera,
vindràs per sempre estimada
al meu costat.
Vine, retorna i tindrem
flors de ginesta al torrent,
amorosits a la cala
caient la tarda i el ponent.
La “Rosa del Port” quan surt a la mar …
