D’origen confús,
amant de la primavera,
tímida quan el fred aguaita
a la seva manera.
D’intensos colors
i olor penetrant.
Així és ella, així és ella.
D’aquella manera.
Impossible no mirar-la.
Impossible no deixar-se
atreure per la seva frescor.
Impossible no mirar-la.
Impossible oblidar-la.
Fugaç guardo la seva olor.
Res en ella igual.
Tot va a cada pètal,
un diferent a l’altre, un que li canta i balla.
Caos, imperfecte!
Si el vent i turment
són aire i alè.
Delicada com ella vol,
respira la llum del sol
guardant-li un secret.
Impossible no mirar-la.
Impossible no deixar-se
atreure per la seva frescor.
Impossible no mirar-la.
Impossible oblidar-la.
Fugaç guardo la seva olor.
Màgica viu, la història diu,
la força l’omple de poder.
L’amor més intens d’un èxit comprès
entre passions i símbols ocults!
La roella és tot el que volgués
si un marge de pedres l’acull.
La roella és tot el que volgués
si un capvespre la pinta amb orgull.
