La rèmora

Amb les entranyes sobre la taula
Intentant introduir-les dins meu
Amb els ulls, velats, per la certesa
De qui vol repetir el vol d’Ícar
És l’atzucac que es repeteix
Vivint a través de dos lents
La mort de tot sentit, La mort de la raó
Incapaç de respondre les qüestions
Què soc jo? Què hi faig aquí?
Doncs en essència, sembla una burla
D’un Déu creador, o és l’Ósserp
Al cap de vall potser es veritat
que som la nostra pròpia rèmora