I dins de la presó, han tancat amb mi:
una roda de color de carn, i al costat, és el teu cos.
Un somriure vell i desgastat i una roda de calor.
Et veig venir i sento el soroll de les rodes de l’amor.
Relliscant entre les reixes d’or se’n van volant els meus ulls.
I jo sóc el presoner de les rodes de l’amor,
de les rodes del dolor, de les rodes de la il·lusió,
caminar enganxat a les rodes de l’amor.
Es desperta el meu sentit del plaer, se m’ofega el cor petit.
He vingut a la presó a dormir, ja és de nit, ha mort el sol.
Una roda puja i baixa en mi i e fa ser feliç del tot,
com els vigilant al pati fosc de la presó de l’amor.