El sol apreta, un any més ha passat.
El diamant espera ser recol·lectat.
Lluïa, creixia, floria en primavera,
resguardant el destí, d’algú en una patera.
Rumb llarg, fred, dur i sense equipatge.
Un nou pas que requereix esforç, suor i coratge.
Iniciat el viatge, a Ponent s’ha amarrat
i el fruit d’aquesta terra passarà per moltes mans.
Sentiments, il·lusions, esperances que emocionen.
Preparats, fatigats, ignorats i els peus couen.
Realitats que avui en dia ens mouen, eh?
I a la tele vist, que passin els que molen!
Servides en bandeja tot lluint vestits de plàstic.
Enfadem aquest planeta que només sent pena i fàstic.
Comprarem a la botiga un assortit multicolor
que ens ho deixa massa fàcil i ens amaga la llavor.
Poma groga, vermella o verda tant se val,
es rega, es cull, no s’espera a madurar.
Poma de l’edèn, que has creat el descreient,
seductora, pecadora, ara tots ens lamentem.
Poma groga, vermella o verda tant se val,
es rega, es cull, no s’espera a madurar.
Encara hi ha debat, poma de la gravetat,
de l’arbre caigut tu n’has fet una veritat.
Pecadors del paradís, aquesta poma ens ha temptat
i mirem a una altra banda oblidant el seu treball,
de famílies senceres que vesteixen pells roentes.
Una feina en comú que sacrifica les esquenes.
Valoreu sense filtres el relat d’aquesta història,
sacrifici abismal camuflat per tanta boira.
Comunitats laborant al sol,
estripant la terra, fermentant el nostre cor.
Poma groga, vermella o verda tant se val,
es rega, es cull, no s’espera a madurar.
Poma de l’edèn, que has creat el descreient,
seductora, pecadora, ara tots ens lamentem.
Poma groga, vermella o verda tant se val,
es rega, es cull, no s’espera a madurar.
Encara hi ha debat, poma de la gravetat,
de l’arbre caigut tu n’has fet una veritat.
Na kendaki, na ponaki
na tikaki, vie na biso eza kuna.
Na lelaki, na sotaki,
na monaki, vie na biso e comi aua.
La poma suculenta, que alimenta ric i pobre,
ella inspira les històries, Blancaneus ja no l’importa.
Omplint cistelles en aquest present candent. Semblances velles, el cotó del nostre temps.
Poma groga, vermella o verda tant se val,
es rega, es cull, no s’espera a madurar.
Poma de l’edèn, que has creat el descreient,
seductora, pecadora, ara tots ens lamentem.
Poma groga, vermella o verda tant se val,
es rega, es cull, no s’espera a madurar.
Encara hi ha debat, poma de la gravetat,
de l’arbre caigut tu n’has fet una veritat.
Na kendaki, na ponaki
na tikaki, vie na biso eza kuna.
Na lelaki, na sotaki,
na monaki.
