Camins que no acaben mai
dels ulls se m’escapen
Perfils de muntanyes blaus
Jardins que s’acaben
A una platja deserta
emboirada i perfecte
Camins que no acaben mai
de pedres i marges
Perfils de muntanyes blaus
Molins que senyalen
A una platja deserta
emboirada i perfecte
Nous camins tens davant
de petjades al compàs
Lluny d’aquí, més enllà
les ginesteres al teu pas
Camins de miralls penjats
Dels ulls se m’escapen
Perfils de muntanyes blaus
Jardins que s’acaben
A una platja deserta
emboirada i perfecte
on quedar-s’hi per sempre
vinguin llamps o tempestes
