Molt a prop d’on vam fer les primeres calades,
molt a prop d’on acaben els somnis dels més grans,
hi ha placeta a l’ombra de vells fanals, davant l’església de la pietat.
Arbres centenaris arranquen l’asfalt de la plaça,
i els bancs de pedra són dues porteries de futbol,
els marrecs que juguen amb les llaunes buides,
intentant fer-li un gol, al seu millor amic.
Quan l’estiu arriba a la pietat, el sol passa de llarg,
és un bon refugi, per les àvies i els néts.
Quan l’estiu arriba a la pietat, els veïns surten de nit,
agafen les cadires, s’expliquen com ha anat el dia,
com tots féiem abans.oh oh oh…
Els gats i els coloms prefereixen la vella plaça,
veure passar l’hivern des de dalt dels teulats.
En un dels comerços avisa del pas de les hores,
les campanes ajuden a ser puntuals.
Quan l’estiu arriba..
