Avui m’he posat les dents i les cames dels diumenges,
he agafat el bastó negre i el barret de les visites.
Avui m’he mostrat atent, dolçament imprevisible,
he lluït el meu encant i m’he fet irresistible.
Avui m’he posat la pell i el somriure reversible,
he adoptat un gest prudent i l’idioma del cinisme.
Avui m’he sentit content, un plaer indescriptible,
he tornat a ser dolent i m’he fet imprescindible.
Ara em puc permetre el luxe de no fer res i distreure’m,
i cada cop fer-la més grossa sense treure’m la disfressa.
Quan em sento més idiota és quan em sento més segur,
és quan sóc prou miserable per poder riure’m de tu.
Quan em sento més idiota és quan em sento més segur,
és quan puc enamorar-me que ja no em fa por ningú.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /