Se me fa buida la casa quan no estàs
Se fa buida la pallissa quan no estàs
Treseta quan no estàs
Pastora tornaràs
Se me moren les arreses quan no estàs
El bancal ple d’argelagues quan no estàs
Treseta quan vindràs,
Pastora tornaràs
S’unfla la lluna contenta
S’unfla de vore’t, camí
S’unfla la lluna contenta
De vore’t pel camí
Pastora quan vindràs
Pastora quan tornaràs
Diuen les males llengües
Que eres un home, Tresot
Pastora Tresot, du falda i du sarró
La faltriquera tacada
I el davantal ple de sang
Pastora quan vindràs
Pastora tornaràs
Des de la cova de Xert
Vas ataüllant els Ports i el Maestrat
Muntanya tot serà
(Al barranc de Vallibona,
Jo no vull tornar-hi més
Que són tot pins i carrasques,
Argelagues i romers)
La Pastora venia i ens donava recer
La Pastora tenia la muntanya als seus peus
Però la família és la que tu t’hages trobat
I la que te dixe ser com tu sempre has volgut ser
No volgué tornar al mas per por de ser torturat
I la Pastora que no te on anar
I el caragol amb els maquis se’n va
Se me fa buida la casa quan no estàs
Se fa buida la Pallissa quan no estàs
Treseta quan no estàs
Florencio tornaràs