Sento com plou i que els terrats s’amaren.
Sento com vessa ja l’olla als fogons.
tot ve de gust: la remor, la ventada,
el pes del cap damunt dels genolls.

Tot és senzill com la pluja d’octubre,
plàcid i lleu com l’olor del teu cos.
Tot té sentit i no calen misteris.
Plàcida és l’hora que ens deixa ben sols.

Tot sembla fet a la nostra mesura:
res no és perfecte ni massa sublim.
És per nosaltres l’etern massa vida;
massa puresa, l’amor sense fi.

Siguem l’un i l’altre la nostra mesura,
un àmbit modest que ens pugui acollir.
Sentim l’un i l’altre el fragor de la pluja
quan tot ve de gust i res no és mesquí.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /