La noia que em robà el son
tenia ulls negres, ben negres.
A l’hora que el sol es pon
encara es feien més negres.
La noia que em roba el cor
té les mans blanques, ben blanques.
Tot en mi es tornava d’or
si em tocava amb les mans blanques.
La noia que m’ho ha pres tot
du un secret a les entranyes.
Per això vetllo la son
i medito llunes blanques.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /