Va passar un diumenge a primers d’abril,
jo llavors quinze anys tenia i una vida humil.
Per això em sentia com un potentat
quan al bar de sota casa vaig comprar un gelat.
Mentre me’l donaven una veu sentí:
vora meu deia una noia: Un d’igual per a mi.
Potser us farà riure però és veritat:
prou n’he vistes de coses, prou me n’han passat,
no he oblidat la noia que comprà un gelat.
Ella duia trenes i tenia ulls clars
però mentre se n’anava jo no en vaig fer cas.
Per anar al cinema m’esperava un noi,
jo llavors només volia ser un famós cowboy.
Després vaig ser murri i vaig fer diners.
M’ha donat la vida tot el que he volgut, i més.
I ara tots em diuen que sóc important
perquè encara cada dia sé mirar endavant;
i ara tots em diuen que sóc molt feliç
i si tants amics m’ho diuen és que deu ser així.
Perd aquest diumenge un record s’ha obert:
m’he fet vell a traïdoria quan he descobert.
