Se’n va corrents, girant el cap i fent adéu.
Es desarrela d’aquest món, se’n va volant.
Aquesta noia d’ulls canviants.
La linda y dulce chica de Hawai.
No hi deixa res, is blowing in the wind.
Entre palmeres, sota la claror dels llamps.
Mirada oberta i ulls brillants.
La linda y dulce chica de Hawai.
Ja és sols una ombra que la lluna dilueix.
Es va fonent la seva imatge cel enllà.
Aquests cabells, aquestes mans.
Chagrin d’amour into my corazón.
Aquesta noia i el seu cant.
I una passió: la dulce chica de Hawai.
Que jo voldria tenir amb mi perquè no sé
buscar l’aire de las islas tropicals.
Com ella ho fa i no ho sap pas.
La linda y dulce chica de Hawai.
Se’n va emportant-s’ho tot, s’esborra entre els estels.
Omplint el firmament d’aire acondicionat.
La pell morena, el cabell clar.
La linda y dulce chica de Hawai.
Ja és com el fum boirós que poc a poc es perd.
Acomiadant-se des de dalt del cel estant.
Ja no té llet, ja no té sang.
Sols la presència dintre meu del seu Hawai.
Asseguda sobre un núvol blanc.
La noia lliure m’ofereix el seu cor gran.