No buscava cap tresor
ni mapes a dins d’ampolles,
no sabia on era el nord, ho havia oblidat.
I apartant els ulls de l’horitzó la nit li crida l’atenció,
en un segon tot es fa fosc i els estels l’han segrestat.
I buscant una sortida, va trobar-hi companyia.
Vols saber el camí, per a tornar i ser feliç,
per a canviar la teva història vine amb mi.
Tot és tan estrany, geometries viscerals
que ens envolten dins d’un món tan irreal.
I perdut en una nit estranya,
on l’arbre balla i l’aire canta,
on la lluna és sol i les muntanyes són onades.
Perseguint les velles pinzellades
dins d’un món sense muralles,
fent el cim que mai s’acaba
el sonto va entonar:
Quan trobis la sortida, viu com si fos l’últim dia.
Ja saps el camí, per a tornar i ser feliç,
ara ets llum que brilla dins l’eterna nit.
Tot és tan estrany, geometries viscerals
que ens envolten dins d’un món tan irreal.
Ja saps el camí, per a tornar i ser feliç,
ara ets llum que brilla dins l’eterna nit.
Tot és tan estrany, geometries viscerals
que ens envolten dins d’un món tan irreal.
Ara, que ets a casa, que has trobat el camí.
A cada vida hi ha un punt de partida, escriu cada línia, del teu horitzó.
