A Aragó hi ha una nina
que és bonica com un sol.
Té la cabellera rossa,
li arriba fins als talons.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l’amor…
Ai, del amor…
Son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
No fóssim germans, Maria,
mos casaríem tots dos.
Se la pren per ses mans blanques
se la pren tot amorós
a dalt se’n pugen roseta
i en un llit cobert de flors
son germà se la mirava
amb un ull tot amorós
Ai amorosa Anna Maria
robadora del amor.
Ai amor, ai amor meu
plores com ho fa un ocell
T’han deixa’t tant grans ferides
que ja no tenen remei.