Recordo el fred als peus i l’aigua fins al coll,
Alço el cap per un moment, veig tots els meus pensaments.
Em diuen que, no em fan cap bé,
però jo ja sé, que ells no fan res…
Les nits d’estiu i la “siesta” a la platja amb la sorra a la cara,
I aquell moment, amb la camisa tacada ja tornant a casa.
No em repetiré que vull evitar-te i deixar de trobar-te.
I que ningú més escrigui per dir-me: “convida’m a casa”
Reconec, que no és fàcil conviure amb mi,
dalt el cel, bufa el vent i es torna gris.
Els meus peus toquen fons, i ja estic feliç.
Les nits d’estiu, i la “siesta” a la platja amb la nena a la cala,
I aquell moment, menjant-me una carbonara quan ja soc a casa.
I em repetiré que em comportaré quan faci falta.
I que ningú més es faci el “popero” amb una guitarra.
La la la la la lara, la la la la
