Escolteu-me, soc aquí lleugerament.
He marxat tan lluny: no sé ancorar-me en el present
Sento la cruesa, també les carícies del temps.
El cor em batega amb la força del poble conscient.
Sovint trobo el camí que ara és absent.
Sovint com un llamp torno al moment.
Són tants dies remant sense parar.
Les gavines són abricocs a mig a mar
Si aquestes onades pogués jo frenar amb les meves mans,
tampoc el cel pesaria i els astres no em caurien a sobre el cap.
Que el sol, quan és a prop, crema la pell.
Si jo pogués viure com un ocell…
De les cendres sortirà un grapat de toixons
amb l’energia i la força dels lleons.
Amb lliris a la closca i el geni la resposta pels cabrons.
Pau, amor, alegria i la dansa de la vida vora el foc.
Senzillament plantar tomateres quan n’és el temps.
Veritablement ser la veritat al mig del temps.
