La muntanya i tu,
el vent i la fulla,
l’espurna i el foc,
el riu i la lluna.
Tot és al seu lloc
com en una dansa,
tu muntanya amunt
i el cel que s’atansa.
Tu muntanya amunt
sense mirar enrere,
cada cop més lluny
de tota quimera.
De tot el soroll
que fa el món quan gira.
Un silenci amic
et dona acollida.
I en aquest silenci
la muntanya parla
però només per tu
que saps escoltar-la.
Xerreu i xerreu
com bones amigues.
Tu li dius secrets
que a ningú diries.
Qui pogués sentir
la vostra conversa
només per gaudir
només per aprendre.
La muntanya i tu
es pot dir que sou
la mateixa cosa
amb un altre nom.
