– Ai ! quina pena més grossa.
– Qui ho havia de dir …
– Tan bo que era.
– Tot ho dava, … si semblava que fos ahir ..
– Mite’l, pobret, sembla que rigui …
Se’ns ha mort el pagès,
ves quin trist final.
Ara no respira, com és natural.
El pobret s’ha mort un dia d’estiu.
Ha estirat la pota, sense dir ni piu.
Jeu a la masia, mort en un racó.
Si no l’enterrem, demà farà pudor.
Però burro per què et mories,
si ja ho sabies.
I aquí descansen els ossos,
d’un que els tenia molt grossos … els ossos.
Al davant els frares canten les absoltes
i al darrera resen quatre poca-soltes,
I els hereus també resen amb molta insistència
Requiescat in pace i a cobrar l’herència.
També van a l’enterro, resant oracions,
vaques i vedells, cabres i ca … brits.
Ai, pobre pagès, oh ! oh ! oh !
Veus com no som res, oh ! oh ! oh ! …
