Miquelet, això s’està acabant,
has arribat a port per a bé o per a mal.
Ningú recordarà mai més les teves gestes,
Tirant del secà, sense seny ni rauxa ni cavall.
Trobadors i joglars en atur cantaran per a tu,
com a aquells miquelets del passat que lluitaven en va…
Ja hem arribat al cap de l’entrellat,
ningú no hi pot fer res, ningú se n’ha lliurat.
El vent esborrarà de la terra el teu pas
desitjos, il· lusions i fotos familiars.
Trobadors i joglars en atur cantaran per a tu,
com a aquells miquelets del passat que lluitaven en va…
Alegre i confiat en el viatge final,
pensant que trobaràs la pau, la llibertat,
ignores que el destí t’ha reservat uns postres especials.
Tot just en entrar al túnel del traspàs
sents aquella veu que et sona familiar
i que et cantarà d’aquí a tota l’eternitat:
“Ja t’ho deia, no m’escoltes mai…”
