Montserrat tot plora,
tot plora d’ahir ençà,
que allí a l’Escolania
s’és mort un escolà.
Té el violí a l’esquerra
que solia tocar,
lo violí a l’esquerra,
l’arquet a l’altre mà.
Sos companyons de cel·la
lo duen a enterrar.
Los monjos també ploren,
sols canta un ermità,
sentint cantar los Àngels
i amb ells lo nou germà,
aucell que obre les obertes
que cap al cel se’n va.
Mentre ell canta pels aires,
son violí tocà.
I dins el cel entrà…
