La Monja “Boccati di Cardinale”

El cap de club és una monja
una flor d’estiu
El cap de club és una monja
Una joguina de vellut
El cap de club és una monja
des de fa quatre o cinc anys
El cap de club és una monja
no sé si els fa
“xusma amb vel” ens diu sor Maria Àngels
“Quin carai d’infern de gent!”
corbs, beneits, verins devoren
claustres, saben de què va. Provincians!
Joc mesquí enfebrat de fal·làcies
per anar fent la viu-viu
forts gemecs i crits arran de cel
laics embolicats d’or
són xerinoles pies
un altre feix de nits de boig
prou anques magres, ara no us cal
toqueu el mànec del goig amb un xic de bon gust
al primer cop d’ull amb el suau pèl moixí
per escampar-li el sucós, el seu bonic camí
El cap de club és una monja
Joia feta per un munt de sants
el to de veu és d’escolàpia
fesola d’ungla i carn
ric perfum desprèn la llar
masia amb bat d’alè fratern hàlit
curull pel cap baix
oi que hi van de fins!
Diuen que sí, diuen que no
diuen que per vici que els hi falta
l’elixir de meuques xarbotat amb Ballantines.