Els ocells, quan incorpore
els meus ulls a la claror,
ja fa temps que volen ràpids
i canten coses per a tots.
Les estranyes melodies
son ahí per avisar
que les coses són possibles,
i que tothom en forma part.
Temporals i primaveres,
egoisme i unitat:
lenta avança la consciència
d’una sola humanitat
Les senyals estan ben clares,
sempre han estat ahí.
Les fronteres no existeixen
per a les aus migratòries,
només rius i territoris,
cels oberts a la claror.
Les muntanyes semblen altes
però trobarem camí…
Es la misión del copiloto
poner a punto el motor,
y huir del planeta en llamas
con toda la tripulación
