Ja la tardor,
al pas dels anys, va fent niu al meu cos
i veig tancar,
com suau adéu la porta dels records;
Però el meu somni és sovint ben viu
ferm dins la terra que sempre veu florir.
La meua terra, aquesta terra,
el meu país que tant jo m´estimat.
Repetiré el meu somni
d’amor sempre fidel,
La meua terra, aquesta terra,
el meu país que tant jo m´estimat.
Amant etern,
les tendres ones cap a tu em duran
creuant la mar
fins arribar al braç del vell Montgó,
bressol de pedra, “hemeroscopea”
m´acolliràs quan m´arribe la mort.
La meua terra, aquesta terra,
el meu país que tant jo m´estimat.
Potser la meua barca
mai més no solcarà la mar.
La meua terra, aquesta terra,
el meu país que tant jo m´estimat.
