M’imagino l’amor quan hi ha molt de soroll
desperta el dia, no sé com acabarà
Explota el cap a la vora del mar
fem la volta al món amb una taça de til·la
Tu veus el meu desert immens com l’oceà
en el teu oceà, molts grans de sorra
Respirem olorant a canvis presents
ens toquem les mans per sentir-nos propers
La ment en blanc
Apareix el mar
Tot ho veig en blanc
L’ horitzó i el mar
Volar, siempre lejos
A ras de tus ojos
Mirar tras los espejos
Y el mar, ardiendo en rojo.
Cae la noche, fuera los perros ladran.
Ruido de coches, suenan las alarmas.
Busco la calma entre tus manos.
Desabrochas mi alma, cruzas el rellano.
El cielo es de metal, el mar de asfalto.
Cierro los ojos y me aparto de esta ciudad.
Perdida en mi cuarto, la mente en blanco,
Borro el rencor mientras te canto.
Tenim sentiments pesants, és l’arrel dels anys
El temps ens ocupa el lloc per no perdre el nord
Els colors dels camps són grogs, il·luminen el cel
M’agrada l’olor de la terra quan plou de valent
Salto d’al·legria al sentir que sóc viu
Vibra el meu cos amb el gest de la teva mà
La ment en blanc, apareix el mar
darrera l’ona una barca de paper al mar
La ment en blanc
Apareix el mar
Tot ho veig en blanc
L’horitzó i el mar
