La memòria històrica viu amb el nostre poble:
mai oblidarem la foscor de les nostres nits.
Sang calenta en els meus ulls; sagnant la sang;
l’empremta de l’oblit i tu no hi ets aquesta nit,
i continuo buscant-te més enllà dels meus ulls
Somiar un món és l”utopia i encaputxats negant la por.
Un racó en el meu cor per les caigudes, pels meus companys.
No es poden negar les veus amagades, no es poden callar les veus silenciades
Veus enfonsades, que no oblidades!
Veus violades, que no oblidades!
Qui negarà els torturats,
si els malsons t’han despertat?
Els mars de la sang són la realitat…
No venç el temps… venç la voluntat!
