A una platja que no hi va sa gent la mar treu sabates, 

corda, fusta i polietilens, torrents de plàstics i canyes. 

A una platja que no hi va sa gent la mar treu pianos, 

es acòlits són molt de cients: botelles, pedaços…
A mil·lennis i amb mil detriments se forma s’arena,
i a una platja que no hi va sa gent remor d’alga seca. 

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /