Al meu poble, i no és pretensió,
tinc molt mala reputació.
Obri el bec o em quedi callat,
em miren com a un empestat.
Tanmateix, no faig cap barrabassada
tot fent la viu-viu lluny de la gentada.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tothom diu penjaments de mi
-llevat dels muts, és clar que sí!
Quan passegen una bandera
i una cabra li va al darrere,
més m’estimo quedar-me al llit,
no és cosa meva aquest brogit.
Penso que a ningú li faig la punyeta
si em nego a escoltar el timbal i la corneta.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tots m’assenyalen amb el dit
-llevat dels mancs- de dia i nit.
Quan veig un xoriço empaitat
per un burgès gras i suat,
faig una traveta eficaç
i es fot de cap el senyoràs.
Tanmateix, em sembla que hi ha pitjors bromes
que deixar fugir un lladregot de pomes.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tothom se’m vol llançar al damunt
llevat dels coixos i algun difunt.
No em cal ser bruixot o endeví
per intuir la meva fi.
Trobaran una corda barata
i me’n faran una corbata.
Penso que no vaig contra cap axioma
seguint una ruta que no porta a Roma.
P’rò els decents no poden sofrir
qui no segueix el seu camí.
Tots em veuran gronxant-me al vent
llevat dels cecs, és evident!
