Se t’ha endut el mar i ara qui se’ls emportarà d’aquest món insegur.
Somnis, carreteres sense tu.
Vent desordenat, la meva vida rodava al teu costat.
Em feies home segur, boig i dur.
Ara les tenebres venen, posen un peu al nostre món
i escampen desgràcies, desgràcies i tristors a tothom.
Celebrarem que en som un en essència,
la dansa de dos ocells travessant la tempesta.
Amb aquell deix d’artista, geni i un punt de despistat,
a l’hora de córrer i a l’hora de tancar els panys.
Tantes hores a sobre, tants segons somiats,
i ara em desperto i amb el tot t’has unificat.
Avui la vista hipnotitza, la calma fresca vora mar.
Et noto en la brisa, em toques i et deixo anar.
Celebrarem que en som un en essència,
la dansa de dos ocells travessant la tempesta.
Tot allò que vam escriure ho he plantat al balcó i ho rego cada dia.
Amb tot el dolor del món l’aigua s’endú cendra i tu romans en tot.
Amb tot el dolor del món, romans en tot.
