La llengua de ma casa

– La llengua de ma casa, ja saps, el meu petit paí­s,
La nostra pròpia espasa, el nostre compromís,
Llauradors de terres encantades, màgiques,
Música i hespèrides, què trist és…
– Rencunciar a tot, de glop en glop d’anís
De top en top, estic, de bis en bis, de frees,
I és hui, no oblides les arrels, les ales…
Efecte Papallona, la blava mar ja és gris…
– Escric l’encí­s a mitjanit al meu pis…
La joventut precària, em sent un pària on visc…
Angoixa voluntària, encara que entristix…
La veu del poble és ràbia, i la culpa no és fingix…
– No tinc permí­s, entre boira i calitges…
Si arribe a tindre raó, la tinc a mitges…
Quan parle amb convicció, m’enfronte als riscos..
Els únics plaers són els imprevistos…
– A contracolp contra un Estat funest,
La veritat no coincideix justí­cia, t’ho advertesc,
Forma part de la bona educació,
Ser un maleducat quan cal, l’instint és llest,
– I és el moment de que passem a l’acció,
La visió de Fuster, escrita en els astres,
Tota política que no fem nos, que que…
Serà  feta contra nosaltres, oh…
–

– Has escrit per al silenci, has escrit per a Narcí­s
Obres pies ales o mans, i poemes inèdits
La teua paraula ofega qualsevol dubte social
De qui som o qui serem, on està  la nostra llar
– És tan significatiu el teu pas per la història
Que és un abans i un després
De consciència nacional, de cultura referent
Tan incisiu, tan polèmic, tan compromís, Joan Fuster
–

– . Som una llengua, som poble i nació,
Creadors de llibertat, per definició,
Caminem junts de la ma, arribem a l’horitzó
Reivindicant sempre el nostre dret a canviar d’opinió
– Sense himnes, sense visques, sense banderes,
Esperança és enganyar al cos, tu què esperes?
Contra el seu bé i mal, només hi cap la ironia
I és que ja és literatura el fet de dir ‘Bon dia’
– On queda el camp, on queden els llauraors,
La terra que era de ma uelo ara són murs, formiga
Carreteres i polígons, solars d’emocions…
I ja no queden barraques, ara sols són cançons,
– Sols són passions, entregades al millor postor,
Fam, pols, foscor, dolor…
Se’ns oblida  la dolçor, l’equilibri
Mantra i Sentiment, justifiquem raons…
– Simetria, matemàtica, poesia…
Revolució is not reacció, és llei de vida
La llengua no serà  un regal per part de ningú,
Haurem de lluitar per guanyar-la, dia a dia…
– Ens volen dòcils, els que manen, eixa és l’obvietat
I callar també és mentir, no dir la veritat,
Les persones felices no tenen memòria
I les faltes d’ortografia són l’únic pecat… Not bad
–

– Has escrit per al silenci, has escrit per a Narcí­s
Obres pies ales o mans, i poemes inèdits
La teua paraula ofega qualsevol dubte social
De qui som o qui serem, on està la nostra llar
– És tan significatiu el teu pas per la història
Que és un abans i un després
De consciència nacional, de cultura referent
Tan incisiu, tan polèmic, tan compromís, Joan Fuster
– Has escrit per al silenci, has escrit per a Narcí­s
Obres pies ales o mans, i poemes inèdits
La teua paraula ofega qualsevol dubte social
De qui som o qui serem, on està  la nostra llar
– És tan significatiu el teu pas per la història
Que és un abans i un després
De consciència nacional, de cultura referent
Tan incisiu, tan polèmic, tan compromís, Joan Fuster