Hi ha la continuïtat en l’emoció.
Hi ha la tossuda resistència.
Hi ha la pols del viatge i el combat.
Per què canta l’ocell engabiat?

Hi ha la mateixa guerra de sempre.
A les entranyes dels invasors.
Hi ha la mateixa merda de sempre.
En les paraules dels tirans i els seus patrocinadors.

Hi ha el clam dels cels,
i la llarga marxa dels pobles.

Volarem alt, volarem lluny.
Alçarem les mans, alçarem el puny.
Vinguis d’on vinguis, caminem junts.
Trobarem el camí, dempeus i tossuts.

Hi ha el clam dels cels,
i la llarga marxa dels pobles.

Hi ha una ràbia que et va creixent molt endins, que neix
d’un silenci, antic i molt llarg… dels pobles.

No esteu soles, no tenim por. La tossuda resistència,
persistència… dels pobles.

Silencis còmplices, qui sembra la misèria recull la ràbia…
dels pobles.

Ni un pas enrere, no passaran. La revolta dels somriures,
la revolta… dels pobles.

Els carrers seran sempre nostres, els carrers seran
sempre… dels pobles.

El pueblo unido jamas sera vencido.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /