L’Alí Babà, bon beduí, demanà a la Lilí la mà
i la Lilí me li va dir: «Demana-li a la mamà».
El beduí no va badar i va deduir: «M’he de mudar».
I l’endemà on viu la mamà de la Lilí va anar a dinar.
L’amanida li van donar. L’avi Manel la hi va amanir.
l’avi Manel, l’home, bon avi de l’al·ludida Lilí.
L’Alí Babà va dir: «Va, Lilí, du vi».
La Lilí li va dura vi bo de debò.
La mamà de Lilí, a l’Alí, un bidó de vi li va dar
i el beduí li va buidar el bidó de vi a la babalà.
Bé ho val a dir, al beduí li va anar bé el bidó de vi
i, embadalida, la mamà de la Lilí me li va dir:
«Bon beduí, mal bevedor, la líbido, l’heu de domar».
I l’Alí va dir: «La mini, la Lilí l’ha d’eliminar».
«Va, du vi, du vi», l’Alí bé li va dir,
«Du-li, du-li bo i no val a badar».
Oh, la la la, l’Alí Babà i la Lilí!
Oh, la la la, la Lilí i l’Alí Babà!
