A l’horta del meu pare,
visca l’amor.
A l’horta del meu pare,
visca l’amor.
Un roseret n’hi ha,
que visca la rosa.
Un roseret n’hi ha,
que visca la rosa
i el rosà.
A l’horta del meu pare,
visca l’amor.
A l’horta del meu pare,
visca l’amor.
Un roseret n’hi ha,
que visca la rosa.
Un roseret n’hi ha,
que visca la rosa
i el rosà
A la vila de Tolosa
n’hi ha tres estudiants
que en segueixen la carrera
per a ser-ne capellans.
Una cançoneta nova
jo vos la vull explicar,
que és treta d’una minyona
que és filla de l’Empordà,
que de nom se’n diu: Antònia Olivet.
Mal criada per sa mare
n’ha sortit un bon cap verd.
Les ovelles són del pare,
o lailà quina fresca hi feia!
i els moltons del meu germà,
o lailà quina fresca hi fa!
les cabretes, de la mare,
o lailà quina fresca hi feia!
i els cabrits, de ma germana,
o lailà quina fresca hi fa!
Les ovelles són del pare,
o lailà quina fresca hi feia!
i els moltons del meu germà,
o lailà quina fresca hi fa!
les cabretes, de la mare,
o lailà quina fresca hi feia!
i els cabrits, de ma germana,
o lailà quina fresca hi fa!
A la vila de Tolosa
n’hi ha tres estudiants
que en segueixen la carrera
per a ser-ne capellans.
Una cançoneta nova
jo vos la vull explicar,
que és treta d’una minyona
que és filla de l’Empordà,
que de nom se’n diu: Antònia Olivet.
Mal criada per sa mare
n’ha sortit un bon cap verd.
Les ovelles són del pare,
o lailà quina fresca hi feia!
i els moltons del meu germà,
o lailà quina fresca hi fa!
les cabretes, de la mare,
o lailà quina fresca hi feia!
i els cabrits, de ma germana,
o lailà quina fresca hi fa!
Les ovelles són del pare,
o lailà quina fresca hi feia!
i els moltons del meu germà,
o lailà quina fresca hi fa!
les cabretes, de la mare,
o lailà quina fresca hi feia!
i els cabrits, de ma germana,
o lailà quina fresca hi fa!
