Sempre caminem enrere
pels que pensen que no cal entendre’s
Mentre ens deixen la moral pel terra
Però insisteixen
I pel que sembla passarà com sempre
Com ens pesa la ignorància extrema
Mentre riuen al donar l’esquena
Quan s’amaguen rere les guerres
I es que aquells que els creuen
Que els aguanten, res no els desespera
fins fer caure, famílies senceres
Que cal recordar i fer-ho per sempre
Sempre caminem enrere
Com ens trenca la ignorància extrema
Mentre riuen al donar l’esquena
Quan s’amaguen com ho han fet sempre
