Les gallines van descalces, no hi ha pinso dins el sac,
Ja sabem de quin peu calces, l’ànec va esquivar el sotrac
De més verdes en maduren, el fangar s’ha dessecat,
No ens fa por menjar verdures, hem sortit de l’atzucac
Peix al cove, cel rogent,
Barca nova i bon vent
Escurant la xemeneia, embruixant la llar de foc,
Servidor fa temps que ho deia, és la trompeta de la mort
Rebutjat com la xavalla, desmuntant el gran complot,
No sempre és el mut qui calla, el darrer ha abatut el joc
Peix al cove, cel rogent,
Barca nova i bon vent
Estripem banderes blanques
i al bonisme fem el joc.
Ens diran que pinten bastos,
que no és jorn de tabalots.
Que es desfermin les muntures
i s’esquincin els vestits,
que avall han passat les ganes
de fer combregar el molí.
Desterrant la bonhomia,
direm quatre grans veritats:
que és difícil bastir mites
sense haver-los derrocat.
