La font

Hi ha una font al meu poble,
està en la “Querència”
la font s’anomenava:
“Font de la llibertat”.

Escolpit en la pedra
tenia el seu nom,
lluny del poble,
amagada en el camp.

En acabar la guerra
li picaren el nom, ara sols llegireu:
“Font de la…”

Feia por la paraula
escolpida en la pedra,
feia por el concepte
tan gelat en la font. […]

Hi ha un ocell d’alt d’un arbre
que plora aquell nom
li picaren el ulls
perquè cante millor

Emborraren la pedra
i picaren un nom,
un nom que ara viu lliure
en el cant de la font.

Les nostres veus,
companys li podrien fer cor:
la llibertat la picaren
però li queda la font
de l’esforç pur dels hòmens
que la duem al cor
de l’esforç pur dels hòmens
que la duem al cor