La fonteta del Moro,
ai! s’ha estroncat1
i el foc del meu ‘aimante’
ai! s’ha apagat,
ai! s’ha apagat,
ai! s’ha apagat,
ja ni caliu li’n en queda
ai! s’ha gelat.

Tres roses que en tenia,
lo meu roser,
se van morir en un dia;
jo sé de què,
jo sé de què,
jo sé de què,
dos, de malenconia
l’altra de set.

Me mata el mal d’amores,
pobra de mi!
Ai! sense amor ni roses,
més val morir,
més val morir,
més val morir;
que el roser de la dicha
no em pot florir.

Published On: 10/01/2024 / Categories: Cançons, Cançons Catalanes /