No hi ha conjur.
Només el cos
tan ple de pell,
tan ple de pells,
tan ple de l’altre.
No hi ha conjur:
és una tarda.
La tarda nostra
amb tot obert
fins a l’estrella:
la tarda al vent,
la tarda a terra.
No hi ha miracle.
Només un tany
de rosa endins
que se’ns escapa
i que no tant.
No hi ha miracle:
És una flor.
La flor infinita
amb la flor eterna
i tant se val:
la flor de dins,
la flor més seva.
No hi ha després.
Només els dits
damunt la panxa
i que ara vinc,
que ara t’escolto.
No hi ha després:
És el delit.
L’ànima solta
i els sentits
s’arremolinen:
oh oh oh
delit de món,
delit de néixer.
