Cançó La Filla del Marxant: Lletra
La filla del marxant
diu que n’és la més bella,
no n’és tan bella, no,
d’altres n’hi ha(n) com ella.
La birondom, poncella n’era i ara no en som.
La n’han tret a ballar,
les balles de setembre,
i el fadrinet li diu:
-Sou rosa, i no poncella.
La birondom, poncella n’era i ara no en som.
-Amb què ho coneixeu vós?
Amb què ho podeu conèix(re)?
-I amb l’aire de ballar,
no (a)neu gaire lleugera…
La birondom, poncella n’era i ara no en som.
-Poseu els peus molt plans
sobre la rajoleta,
la cintura us creix,
davantal se us aixeca…
La birondom, poncella n’era i ara no en som.
-I el faldallí vermell
d’un pam no us toca a terra.
Què em pagarieu vós
de rosa tornar a poncella?
La birondom, poncella n’era i ara no en som.
-Pagaria cent escuts,
pagats d’una bosseta,
pagaria un cavall blanc
guarnit a la francesa.
La birondom, poncella n’era i ara no en som.
-Que a baix la font del rei
si n’hi ha una aiga bella,
tota nina que en beu
de rosa torna a poncella.
La birondom, poncella n’era i ara no en som.
-Bebeu-ne un got o dos,
tres o quatre al darrera.
El primer got que en beu (…)
-Aneu-vos vós, Joan,
quedeu-vos vós, Roseta,
deixeu-me el fill a mi,
que és la meva filleta.
La birondom, poncella n’era i mare (i)a som.
- Autor: Desconegut
- Any: Desconegut
