– Voldria volar i perdre’m entre els núvols,
O submergir-me a gran profunditat, si tu vols…
Anar de flor en flor buscant el més dolç,
Defendre als meus, canviar els rols,
– A mossos i arraps, als fangs ben xafats,
Com gossos i gats, en pols…
En trans per ser lliure i sols,
Ho sóc si també ho som molts…
– La fera ferotge, l’instint salvatge,
La imatge és només un miratge,
No vull acabar formant part del teu tratge,
Només serà meu mon pelatge
– Creuar oceans formant part de l’onatge,
Amb el meu ramat, protegit,
Eixir a caçar quan arriba la nit,
Guiar als meus amb un rugit (grrr)
– Desxifrar siluetes gràcies al meu s nar,
I la teua m’aborrona,
Saltar d’arbre en arbre, i vore en les tenebres,
El negre futur m’impressiona,
– Amb garres i sang per defendre el meu niu,
Fugir del furtiu per poder seguir viu,
Mullar-me amb la pluja, viatjar contra riu
Patir a l’hivern per arribar a estiu,
– … No eres tu, sóc jo…
Lluitant contra l’extinció
… Qui és la fera ferotge?
Falta un poc de reflexió
– El zoo i el lleó, principal atracció,
El bou i la plaça, la cruel tradició
La mar i el tauró, el cel i el falcó,
I el dolent del conte seguix sent el llop…
– Mira-la, estima-la, majestuosa i elegant,
Deixa-la, ella és lliure, i cap humà la domarà…
Nota la ferocitat…
Al seu costat…
– Mira-la, estima-la, majestuosa i rellevant,
Deixa-la, sols vol viure, i cap gàbia l’empresonarà …
Nota la ferocitat… La fera ferotge…
–
– Ja s’ha acabat, m’heu massacrat l’hàbitat,
La realitat, no queda cavitat, on amagar-me,
Si som 2 parts, 2 meitats, no estem domesticats,
No per l’home,
– Tenim deserts on eren prats,
Adéu als pols, rius secats…
Boscos i oceans contaminats…
Muntanyes i jungla en flames
– Ciutats i polígons, l’emprempta de l’home,
Solcar el cel flotant pel vent…
Notar la carícia del fum a les plomes,
En platges de quitrà i de ciment…
– Si sóc tot mantra i sentiment,
No cap en mi un mal pensament…
La bèstia noble i indomable
Tremola en vore’ls, cap a si riguent…
– Si em sent impotent mentre em maten les cries,
Mentre em furten alegries
Mentre vestixen amb la meua pell
I exhibixen agonies
– Cada volta més espècies en vies,
D’extingir-se, i tu què mires?
Passen i passen els dies,
Passen i passen els dies!
– Quantes abelles ja no faran mel?
En quantes mars queden corals?
Per què menysprear si tu no eres més
Qu’un membre més del regne animal?
– Entre granges i corrals,
baix la carn queda l’ànima,
Tenim ulls, cor, respirem,
En el fons som tots iguals…
