No en gafarem cap, no en gafarem cap…
Conten del Tio Pequeño, un vell pescador d’arràs,
que un dia mentre xorraven no parava de cantar.
A bordo se li enfotien, poc s’ho podien pensar
Que de cosir La Corona, ell no se’n va recordar
Després de cada esmorzada, la barcada el feia rabiar
Pequeño, tu que no fumes, mentrestant ves a esgotar.
I quan encengué un cigarro, pensant: avui no em fotran,
li van dir: au ves Pequeño i esgota fumant, fumant.
Un vespre va anar a l’església buscant mossèn Agustí,
qui des del confessionari li feia: xit, xit, xit, xit.
Mig a fosques com estava no el veia per cap racó
i quan va localitzar-lo va exclamar de trascantó: aquí jeus lleó?
¿Diga usted la edad que tiene? De seguida se la doy
Soy de la quinta de Momo, Norris i Matabacons.
No faigues tant la canana, primo si així no ho tens clar
Saps que diem a la cala?: desembraga i a xorrar.
Tres cosas tiene mi pueblo que no las tiene Madrid:
Cova Gran y Cova Llarga y ver las barcas salir.
M’agrada l’arròs en caldo, m’agrada l’arrossejat.
La xica que més m’agrada és la que tinc al costat.
Poc a poc, al Tio Pequeño van sortint-li imitadors:
grups, solistes i xarangues canten la seva cançó.
Quan la lletra no recorden, quan convé improvisar
Quan s’acaba el repertori i no saben què tocar.
La farola, la farola, la farola, la farola…
