Un conte cantaré, però has d’escoltar molt bé
La història que un cop va passar
A una fada del bosc i a una rateta,
així és com ho va explicar.
La rateta anava pel bosc passejant
I de sobte una fada es trobà
La fada a la rateta un petó va donar
I en noieta la va transformar.
Per parella li diu el més gran al voltant
Vols la lluna que allà dalt està
La noieta diu no, a la lluna no vol
Perquè la llum que té ve del Sol.
Doncs el Sol et donaré i la noia diu no
Perquè els núvols li tapen la seva claror
I en els núvols hi vols per parella, i tampoc
Perquè el vent porta els núvols on vol.
La noieta no va voler el vent doncs va dir
Les muntanyes no deixen que corri allà on vol
I muntanyes tampoc que es poden foradar
Els ratolins són els que això fan.
Així doncs, la noieta a la fada pregà
Que en rateta la tornés a transformar
I amb un ratolí maco se’n podria anar
Ves on, tot va tornar a ser igual.
