La fada i la bruixa

Diuen que un dia una fada va despertar una bruixa i des d’aquella topada  la bruixa i la fada van juntes pel món.   Pel món més poderós, on rau la fantasia,  on tot pot ser veritat, on tot pot ser mentida. La bruixa elaborant apòzemes i ungüents,  la fada regalant rialles a la gent.   Contentes van volant per sobre les teulades de tot aquell que sap somiar com un infant, i juguen a amagar, i juguen a estimar,  i juguen a jugar a qui les creu. Escampen emocions, amaguen les raons, regalen il·lusions a qui les veu.   Però, vet aquí que un bon dia, la bruixa diu a la fada: -Que et sembla si a partir d’ara, tu fas de dolenta, i jo fada seré?   I just en aquell instant, el sol se’n va a la posta, el nen es va fer gran  i va tancar la porta,  d’aquell món fabulós  de màgia i d’il·lusions, d’aquell món de colors  de prínceps i dragons.   Però quan a dintre teu, l’infant que vas ser un dia, demani per sortir, i et torni la il·lusió, i juguis a amagar  i juguis a estimar i juguis a jugar  amb qui et creu, escampa emocions amaga les raons regala il·lusions per tot arreu.   Hi havia una vegada una bruixa i una fada…