Un porticó que es tanca,
que encara era obert després de tants intents.
Trobarem la força per apretar el temps;
quan tot faci pujada, enrecordar-te’n d’aquells moments,
ajaguts a les roques, contemplant s’Alguer.
I tot seguirà igual que sempre:
jo, la mort, les pors i les tempestes.
Tu, de totes, la droga perfecta.
La terra em te col·lapsada la testa.
La testa.
Duré les butxaques plenes
de rocs perquè no se m’endugui el vent.
Una tramuntanada forta t’embolica el cervell.
Fer camí sol em costa, el cementiri n’és ple de valents.
Soc vist una cigonya marejant el cel.
I tot seguirà igual que sempre:
jo, la mort, les pors i les tempestes.
Tu, de totes, la droga perfecta.
La terra em te col·lapsada la testa.
La terra em te col·lapsada la testa.
La testa.
