La dama enganyada

Allà a la vila de Reus
tota la gent n’ha fugit
menos una noble dama
que en te pres el seu marit
– Déu vos guard Càpita
si em tornéssiu el marit..
– Si el marit vols que jo et torni
hauràs de dormir amb mi.
L’endemà a la primera hora
la noble dama surt del llit
treu el cap per la finestra
i veu penjat el seu marit.
– Ai traïdor de Capità,
m’has ben enganyat a mi;
a mi m’has llevat l’honra,
i has penjat el meu marit.
No t’espantis noble dama
que no te’n faltarà marit
set-cents homes tinc en armes
podràs triar el mes bonic
I si cap d’ells no t’agrada
podràs casar-te amb mi
tinc la dona malalta
fa set anys que n’és al llit
i si deu no me la mata
jo ja la faré morir.
– No la matis traïdor
no la matis per mi
que així com ho fas amb ella
també ho faries amb mi.
La dama surt per la porta
i en el Rei se’n va a servir.
Un dia troba al Capità
que d’església n’és sortit.
– Déu vos guard capità
vos heu de recordar de mi
atureu-vos càpita!
ara es l’hora de morir.
– Tingueu pietat noble dama
tingueu pietat de mi
– La mateixa que en tinguéreu
en penjar al meu marit.
Ja li’n venta punyalada
la primera el va ferir,
la segona cau a terra ,
la tercera va morir.
– Que Déu sia qui et perdoni càpita
En a tu i al meu marit.