Aquest estiu, no hem parat
d’anar amunt i avall,
de pujar i baixar escenaris,
de tocar i de fer ballar la gent.
Aquest estiu, hem recorregut
el nostre petit gran país,
hem suat la cansalada
i disfrutat de valent.
Arribar al poble,
i saludar, i fer les proves de sol a sol,
veure la plaça i esperar el nostre torn
per començar a provar…
Però què passa, per què no sono?
Per què no em senti, si no estic mutejada?
Però què passa, per què no sono?
Per què no em sento, si estic ben enxufada?
No pot ser! Què deu ser?
Mira-ho bé! Quin merder!
Què puc fer? Si estic estupendament bé.
Has mirat, què pot ser, que tot funcioni bé,
jo ja no sé que fer, ja he anat
al luthier i res a fer!!!
Serà la D.I. Vine cap aquí.
Si et vols divertir (ja veuràs què et vull dir)
mentres us miro a través del meu ull
i vosaltres escolteu,
penso amb les pintes que veieu,
jo sempre sonant vosaltres fent fora la mandra,
cada nota que jo toco
la torneu amb la mirada.
Serà que hi ha alguna cosa amagada.
A mi m’agrada estar ben enxufada.
A mi m’agrada anar sempre a la moda.
A mi m’agrada que em rasquin i em mimin.
M’afinin i em toquin bé.
Jo em pregunto com deu ser
que hi ha tanta festa al carrer,
tant de xivarri, tant catxondeo,
tanta rumba i tant de meneo.
Sempre hi ha festa major,
la Maria, vi del millor.
Treu-me de la funda nit i dia ja,
que la gent ve amb alegria
i de molt enllà.
Amb aquest ritme calent,
ai que posarà tothom a cent…
A mi m’agrada molt tocar
rumba pel món,
tocar cançons pel món.
Serà la D.I. Jo ja us ho deia,
que jo no era, que alguna cosa falla.
Que tinc les cordes ben noves,
la pila carregada i la fase canviada.
Serà la D.I. Mira bé el phantom,
mira0m el jack o el monitor
que s’ha espatllat.
Potser és el tècnic, que no s’aclara
arregla-m’ho d’una vegada.
